Una reivindicació del futbol femení
- 11 abr 2020
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 13 abr 2020
JORDI DEIG PEREZ
El Mundial de futbol femení disputat a França l’estiu del 2019 és un clar precedent de la gran evolució i canvi que està tenint el futbol femení arreu del món. Aquestes evidències de progrés ja es van donar a Espanya amb dos partits marcats al calendari. A San Mamés es van reunir més de 48.000 persones per presenciar el partit de Copa de la Reina contra l’Atlètic de Madrid. Quan es pensava que aquesta xifra era insuperable, va arribar al Wanda Metropolitano el partit amb més espectadors a la història del futbol femení espanyol amb més de 60.000 persones per veure el xoc de lliga entre l’Atlètic de Madrid i el F.C Barcelona.
El mundial va marcar un abans i un després. Per a algunes seleccions va ser decisiu per escriure una fita a la història del futbol femení. El punt d’inflexió, però, va ser el rècord d’audiència que va registrar el campionat. Fins a 1.120 milions d’espectadors van connectar-se a una retransmissió del Mundial femení a través de les diferents plataformes. Això suposa un augment del 30% respecte al mundial anterior disputat al Canadà el 2015 on l’audiència total va ser de 764 milions d’espectadors.
Aquest increment d’audiència es va fer evident durant la final disputada entre els Estats Units i els Països Baixos, que va resultar ser el partit més vist de la història dels Mundials femenins amb una audiència de 82 milions de persones veient el partit per televisió, un 56% més d’audiència que l’edició del 2015. A l’estadi de Lió hi van assistir prop de 60.000 espectadors.
L’increment no només va ser d’audiència, sinó que també les marques es van veure beneficiades. Nike va ser la marca que va liderar les vendes de roba esportiva per a dones. La camiseta dels Estats Units pel Mundial de França va ser la més venuda per Nike el 2019, sigui masculina o femenina, superant a la del F.C Barcelona o la de Brasil. Mark Parker, director executiu de la marca, assegurava que “és la samarreta més venuda a Nike.com en una sola temporada” i que “l’exposició mediàtica ha multiplicat la venda d’equipacions, sostenidors esportius i altres peces enfocades a les dones”.
La cara visible del mundial va ser la capitana i estrella de la selecció nord-americana Megan Rapinoe, una de les grans referents del futbol femení, defensora i lluitadora dels drets de les dones, de les minories i el col·lectiu LGTBI. La californiana de 34 anys, tret del seu enfrontament amb Trump, va ser nomenada millor jugadora i màxima golejadora del torneig amb sis gols. Una fita que la va ajudar a convertir-se, mesos més tard, en la millor jugadora del 2019 guanyant la Pilota d’Or.
Rapinoe no va ser l’única que es va reivindicar. Un any abans, ho havia fet la noruega Ada Hegerberg anunciant la seva absència al campionat. La nomenada millor jugadora del món al 2018 no va disputar el mundial amb la seva selecció per denunciar la discriminació que pateix respecte a la selecció masculina del seu país en premis, infraestructures i mitjans.
A Hegerberg i els 60.000 espectadors de la final que van començar a cridar ‘equal pay, equal pay’ (igualtat salarial, igualtat salarial) no els hi falta raó. El total de diners destinats per la FIFA al Mundial Femení de França va ser de 44 milions d’euros, mentre que en Mundial Masculí de Rússia celebrat el 2018 es van destinar un total de 702 milions d’euros. La selecció femenina guanyadora del Mundial es va emportar un total de 3,55 milions d’euros, mentre que la masculina va guanyar 38 milions d’euros.
Les millores i el progrés en el futbol femení són evidents, però aquestes evidències també s’han de materialitzar per part dels dirigents amb igualtats salarials i d’oportunitats. El talent i la passió hi són, però cal potenciar-los.
Comentarios